ENTREVISTA A RAIMUNDO DE LAS HERAS COLL

"A vegades no podem evitar que una nina o un nin ho passin malament, però si això té un sentit pot ser formatiu"

Bon dia, Raimundo,

Primer de tot moltes gràcies per participar en la VII Jornada Construïm el futur de l’escola CC Sant Salvador, fent un taller sobre la influència dels pares dins l’esport. Ens agradaria molt que ens poguessis contestar les següents preguntes per tal de fer un tast als participants del que tractarà el taller “Els pares són titulars”.

Moltes gràcies per endavant,

Pots concretar una mica sobre el tema que tractaràs dins el taller?

Quan un nin o nina fa esport es donen situacions on els pares poden dubtar de què dir o què fer, per exemple: "el meu fill es posa molt nerviós a competició" o "la meva filla té un entrenador que no l’ajuda gens" . La idea és fer un taller molt dirigit als temes que vagin sorgint i als dubtes dels presents, a part de donar unes pinzellades d'aspectes genèrics de psicologia esportiva. 

Creus que l’esport és una manera de transmetre valors? Per què?

Crec que l'esport en si transmet poca cosa a nivell de valors, que un integri o no valors depen sens dubte de l'entorn que hi hagi en aquell moment en aquell club o institució. Pares, entrenadors, personal esportiu, etc. són claus en aquest sentit.

Per què van lligats esports i educació?

Perquè ens agradi o no tots els que estem al voltat d'un esportista l’influïm. Al final l'educació podríem dir que és alguna cosa semblant. Durant una temporada es donen moltes situacions propicies per educar als més joves.

Hem vist que en diferents partits de futbol d’edat escolar els pares s’han acabat barallant, ¿com afecta aquesta baralla als nins?

En la meva opinió no podem donar res per suposat. Segurament aquesta situació és molt incòmode pels nins però, per exemple, no podem assegurar que aquests nins deixin l’esport per aquest motiu o que quan siguin pares ell no ho tornin a fer. Evidentment aquestes situacions no s'haurien de donar a cap competició, sigui la categoria que sigui, i crec que per això s'ha de treballar a nivell de prevenció i de sanció en cas de que es produeixi.

Què diries als pares que castiguen els seus fills sense fer esport?

Hauríem de veure el cas: si es tracta d'un cas on realment no hi ha altra cosa que importi al nin més enllà de l'esport ens ho podríem plantejar. Al final un castig, perquè sigui efectiu, ha de tenir un impacte. De tota manera, s'hauria de veure el cas, i en la mesura del possible, si hi ha altres coses que importin al nin o a la nina, utilitzar-les. 

Quins límits ha de tenir l’esport? Per què?

Entenc que el límit a nivell de violencia verbal o física és obvi; ara bé el límit a nivell de passar-s’ho malament és relatiu. A vegades no podem evitar que una nina o nin ho passi malament, però si això té un sentit pot ser formatiu: per exemple, desconvocar una jugadora perquè no ha entrenat malament.

Ens pots dir el nom d’algun esportista que sigui un model o un referent a seguir per als joves. ¿Per què?

Rafa Nadal,  Andrés Iniesta, Carolina Marin són noms que sol sentir quan pregunto sobre els referents que tenen els joves. En la meva opinió hi ha dues explicacions del perquè aquests esportistes són referents. Per una banda, el que han guanyat: al final majoritàriament admiram la gent que ha tingut èxit i ens intentam identificar amb la gent que guanya. Per altra banda, com ho han guanyat: d’entre els esportistes que es poden considerar guanyadors n'hi haurà que tindran un comportament que ens agradi més o menys. Els esportistes citats tenen una elevada capacitat per tolerar la pressió o la frustració en situacions molt complicades, i aquesta, entre moltes altres coses, és una competència que té molt de valor, perquè els joves esportistes saben que és molt complicat actuar així.

Raimundo de las Heras Coll

Psicòleg Esportiu