CONCLUSIONS DE LES JORNADES CONSTRUÏM EL FUTUR

CONCLUSIONS DE LES JORNADES CONSTRUÏM EL FUTUR

Dissabte, 6 d’abril de 2019 

Després d’un dia molt llarg, en què hem pogut escoltar professionals de l’educació, reflexionar sobre un tema que ens implica a tots, formar part dels tallers en què hem participat, organitzar conjuntament el nostre futur amb tots vosaltres, és el moment de recapitular i intentar, extreure algunes de les conclusions de cada part. Cada un dels assistents se’n durà alguna cosa a casa. Tots, avui, hem construït un millor futur, i tots avui sabem que la base de la societat en què vivim i que volem és l’educació.

DE LA CONFERÈNCIA DE MARIA JESÚS COMELLAS “EL LIDERATGE EDUCATIU DE L’ADULT” N’HEM EXTRET LES SEGÜENTS IDEES:

• L’adult ha de saber dir que NO.
• El lideratge educatiu ha de ser de l’adult, i no dels menors.Cada etapa és una etapa diferent que s’ha de viure.
• No es pot negociar tot amb un menor perquè no hi ha simetria entre les dues parts.
• Està molt bé que els menors donin arguments davant el que els pot semblar injust, però l’adult no ha de claudicar davant cada raonament.
• Cada actor ha de jugar el seu paper i saber quin és. 
• No podem confondre el paper de pares amb els d’amics.
• La preadolescència no comença als vuits anys, sinó just després de la pubertat.
• No sempre aprenem dels errors, perquè aprenem del dia a dia. 
• Ser adolescent no és res negatiu; la vitalitat de l’adolescència és positiva.
• Hem d’educar joves més independents, i no ser tan sobreprotectors. 

DEL TALLER QUE HA IMPARTIT CLARA VENTURA “EDUCAR PER SER”  EN PODEM TREURE ALGUNES CONCLUSIONS COM ARA QUE…

• És indispensable tenir en compte els contextos en què neixen els nostres fills. 
• L’ordre és fonamental pel bon desenvolupament de la persona. 
• La persona desenvolupa un personatge que realment no és el seu Ser.
• Podem encaixar dins tres personatges diferents: Víctima, Perseguidor i Salvador.
• Som el resultat de la història dels nostres avantpassats. 
• Un 5% del que som és conscient; l’altre 95% és inconscient.

DEL TALLER “ELS PARES SÓN TITULARS: LA SEVA INFLUÈNCIA EN L’ESPORT” EN  RAIMUNDO DE LAS HERAS ENS HA DIT, ENTRE MOLTES ALTRES COSES QUE…

• Heu d’aprendre a oberservar-vos com a pares per poder actuar com a tal.
• Hem de tenir constància, compromís i respecte.
• La reflexió és importantíssim per saber cap on anam i com hi anam.
• Atenció! Els pares influïu en l’esport molt més del que us pensau. 
• Els pares, sovint, ens sotmeteu a una pressió innecessària. 

AL TALLER DE JUANA MARIA SOLANO “VIDEOJOCS I XARXES SOCIALS:  POSSIBILITATS I RISCOS” HEM CONCLÒS QUE…

• Hem de ser conscients amb el que feim, i si no en som, de conscients, millor no tenir dispositius a l’abast.
• Les noves tecnologies ens estan menjant.
• És fa imprescindible que hi hagi un control en l’ús dels dipositius. 
• O ens posam les piles o l’analfabetisme pot tornar a aparèixer. 
• Cal educar amb valors i pensament crític.
• Els nostres fills tenen necessitat d’avorrir-se i a tenir emocions negatives per gestionar-les.
• Les noves tecnologies poden servir d’anestèssia. 
• No és qüestió de prohibir: és qüestió d’educar.

DEL TALLER “EL PODER DE COMPARTIR ELS CONTES” DE CATERINA VALRIU ENS QUEDAM AMB ALGUNES IDEES COM QUE…

• Els contes no s’han de llegir, s’han de contar.
• Els nins petits recorden més la vivència dels contes, que no la història en si. 
• És important que qui explica el conte s’endinsi dins del conte.
• Els contes i les rondalles literàries són molt importants.
• Els educadors han de tenir molt de material per tal de poder triar bé els contes.
• No s’han de cremar etapes: cada història s’ha de contar al seu temps. 

DEL TALLER DE MIQUELA NICOLAU “ELS MEUS FILLS: UN FESTIVAL D’EMOCIONS” N’HEM EXTRET LES SEGÜENTS CONCLUSIONS:

• Cadascú té la seva manera de sentir, pensar i actuar.
• Davant les mateixes situacions ningú respon de la mateixa manera, tenim maneres diferents de sentir.
• Davant algunes situacions complicades val la pena aturar-se, pensar i després actuar.
• És important fer-se tres preguntes claus davant algun festival d’emocions: ¿Què pensaries, què sentiries i què faries?
• Les persones, a més d’una cosa física, som un conjunt d’emocions, sovint desordenades. 
• Costa molt saber el que sentim i posar-nos en el lloc dels altres.
• Com que hem de pensar que hi ha les nostres emocions més les dels nostres fills, hem d’aprendre a gestionar les nostres emocions per poder-los ajudar a gestionar les seves. 
• Sense emocions no hi ha aprenenatge. 
• He après moltes coses, i esper que amb el que me’n duc del taller millori en l’educació de les meves filles. 

I FINALMENT, DE LA CONFERÈNCIA QUE ACABEM D’ESCOLTAR D’ANTONI BASSAS, EN PODEM TREURE LES CONCLUSIONS SEGÜENTS:

• - Vivim en un moment en què els drets per les llibertats cíviques estan en perill. 
• - Educar és una de les accions més important de la nostra vida. 
• - La major part del temps, educar és allò que fas davant els teus fills precisament quan no ets conscient que estàs educant.
• És important que s’eduqui en un ambient de serenitat.
• És important explicar la nostra història familiar i que sàpiguen que el món no es va crear quan ells varen néixer.
• En l’esport, és imprescindible el respecte, i deixar fer els nostres fills. 
• L’educació no és més difícil ara que fa dues generacions, però ens feim grans.
• La comunicació és molt important. Si no et comuniques, no guanyes!
• El fet que tothom tengui dret a la sanitat és un exemple de riquesa cívica.
• Educar és ensenyar a pensar en claredat. 
• Tenim por a demanar als fills que facin coses que sabem que no els agraden.

Moltes gràcies a totes i a tots per haver format part d’aquestes

VII Jornades Construïm el Futur. Sense vosaltres no hauria estat possible!  Gràcies Miquela Nicolau, Raimundo de las Heras, Clara Ventura, Caterina Valriu, Juana Maria Solano, Maria Jesús Comellas i Antoni Bassas, per haver transmès el que sabeu amb tots nosaltres, i haver creat un espai de discussió sobre un dels principals pilars que ens aguanten: l’educació. 

Artà, 6 d’abril de 2019

jornades.santsalvador.net