“LES FAMÍLIES, MASSA SOVINT, SOBREPROTEGEIXEN LES CRIATURES PERQUÈ CREUEN QUE AIXÍ ELS ESTIMEN MÉS, EVITANT LES POSSIBLES REACCIONS O PROTESTES, FET QUE PROVOCA UN SENTIMENT DE CULPABILITAT”
Bon dia, Dra Comellas,
Primer de tot gràcies per participar a les VII Jornades Construïm el Futur de dia 6 d’abril, a Artà. Li escrivim en Jordi Roca, Ian Pozo, Ainoha Pico i Anselmo Pérez, tots alumnes de 3r d’ESO del CC Sant Salvador. Aquí li adjuntam unes preguntes que ens agradaria que ens respongués per poder conèixer més la seva persona i tasca, i poder-la transmetre a la gent que participarà a la Jornada.
Moltes gràcies pel seu temps,
Jordi, Ainoha, Ian i Anselmo.
El tema que proposo pretén fer una reflexió en relació al rol que les persones adultes (família o professorat) tenen en la seva responsabilitat educativa en els diferents llocs on es trobin: família, centre educatiu o altres espais educatius. Tinc interès a compartir idees, punts de vista amb les persones assistents i obrir un debat per descobrir possibles dubtes i oportunitats.
Per què vares decidir dedicar-te a la docència?
De petita m’agradava explicar contes als meus cosins i cosines quan venien a casa a felicitar els meus pares. També hi va influir la idea que els meus pares, treballadors del tèxtil, volien que fes uns estudis curts i em quedés a treballar al taller de casa. Mentre estudiava vaig entrar a l’escoltisme i quan vaig acabar els vaig dir que volia ser mestra. He estat en totes les etapes educatives amb nins de 3 anys fins a adults, he creat una escola d’educació especial i vaig entrar a la universitat també per compartir les oportunitats que ens dona l’educació.
Si poguessis canviar una cosa del sistema educatiu, quina seria?
Sobretot, que no es vegi l’educació com una ”empresa” que busca, bàsicament, el rendiment, que ho té tot protocol·litzat, perquè la vida, les persones, no són màquines o robots que es puguin programar. Crec que cal posar èmfasi en com el professorat busca complicitats amb la canalla per tal de poder acompanyar el procés maduratiu i desenvolupament de totes les criatures ja que la vida és molt llarga i a l’escola s’hi va poc temps.
Com veus el lideratge dels pares ara mateix?
Crec que ara hi ha massa atabalament. Tenen molta informació, moltes demandes de l’escola, molts models educatius, molts eslògans (sigues feliç, no frustreu que traumatitzareu, cal ser amics dels fils i filles, cal innovar, tot ha de ser divertit, s’han de buscar moments per parlar...) i es volen promoure canvis, dient que estem en el segle XXI, com si les actituds i maneres de fer d’abans fossin obsoletes o poc apropiades.
Els mitjans de comunicació fan també molta pressió i les famílies arriben a dubtar del seu propi rol, que no és pròpiament acompanyar en els continguts curriculars de l’escola sinó obrir oportunitats de creixement i afavorir la comprensió del món i del dia a dia.
Massa sovint sobreprotegeixen les criatures perquè creuen que així els estimen més, evitant, massa sovint, les possible reaccions o protestes, fet que provoca el sentiment de culpabilitat. Cal tenir clar que a casa és un lloc per estimar, viure, conviure i tots plegats poder compartir coneixements, situacions i reflexions.
Creus que els docents estan preparats per la docència o només per ensenyar matèries?
Hi ha molta diversitat de docents i cal no donar una visió única. Però en aquests moments s’ha centrat massa a ensenyar matèries possiblement per la influència dels controls promoguts per l’informe PISA i altres documents.
Com a persones adultes crec que han d’estimular les ganes d’aprendre, vincular els aprenentatges amb la realitat i buscar complicitats i acostament s amb tot l’alumnat. Tenen un rol que és únic: valorar a cada persona i crear motius, necessitats per afavorir l’aprenentatge actiu i crear situacions que ho afavoreixin.
Si poguessis dir alguna sentència breu a tots els docents, ¿quina seria? ¿I als pares i mares?
Em costa pensar que hi poden haver sentències diferents per a uns o altres. També em resulta difícil seleccionar-ne una. Per això poso algunes idees de les que crec que són la base de la nostra tasca d’adults que vivim amb nins i al.lots. Jo el que diria i en tinc molt convenciment és que…
- Educar és una de les millors aventures que es poden viure.
- És apassionant poder passar hores i hores amb infants, nins, adolescents, joves… veient com creixen, i acompanyar el despertar per comprendre el món.
- Les relacions interpersonals són la base per obrir la ment i fomentar les relacions que han d’acompanyar tota la vida.
- És fantàstic crear situacions quotidianes per tal que es puguin descobrir experiències i diferents maneres de resoldre-les.
- És meravellós que les nines i nins descobreixis les altres persones i la natura, i per això cal fomentar que es facin preguntes, que hi hagi més observació, reflexió...
- Cal viure de prop la lògica infantil, i com van obrint nous camins mitjançant oportunitats vinculades al funcionament quotidià, i guiar per generar noves preguntes.
VII JORNADA CONSTRUÏM EL FUTUR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Esperam que el teu comentari sigui respectuós amb el la manera de pensar dels altres. En cas contrari, no facis cap comentari.
Pensa a deixar el teu nom, llinatges, i si ets alumne del centre, el curs.